Últims consells... i triar el sopar de dissabte...

Recordeu portar l'esmorzar i dinar de demà. Jalarem de pic-nic. I beguda, gorra, crema solar... s'espera calor...

Pel sopar de dissabte, inclòs al viatge, cal triar: de primers, card amb gambes, o bé espàrrecs trigueros amb morcilla i si algú vol amanida o bé sopa, també li poden fer... i de segon, conill al forn amb salsa d'ametlles, o bé bacallà amb tomàquet i ceba. I de postres, crema catalana o bé, poma al forn farcida de crema.

Caldria que triessiu un primer, un segon i un postre i que li digueu a la Raquel (quan estiguem a l'autobús).

Caminada del primer dia. Molt important

El primer dia, la caminada entre Besseit i el Parrissal, anada i tornada, és de 24 km, tal i com podeu veure a l'info que consta pel dia 4 d'octubre. El trajecte és d'anada i tornada pel mateix lloc, i una vegada arribats a la mitat de la caminada, es farà el dinar (que cal portar-se'l).

Tot i així, i donat que el més atractiu de la sortida són els estrets del Parrissal, que es troben al fons de l'itinerari, no cal fer activitats alternatives mentre fessim la caminada, sino fer tots el Parrissal. Per això, hem cercat la possibilitat de fer un tram de carretera asfaltada en taxi. Els primers 6 km. 

Els que volgueu fer això, caldria pagar un suplement de 2,5€ quan fóssim a Besseit, però cal que avisessiu a la Raquel (93 797 0059) el més aviat possible, per poder fer la reserva.

De totes maneres, no petiu, que des de Natura farem que cadescú fagi la caminada que li sigui possible, sense que ningú tingui problemes.

I un altre tema. Ens han dit que aquests dies hi ha molta aigua a la part de dalt del Parrissal, per tan, us recomanem portar sandàlies de trekking o calçat de recanvi, ja que haurem de passar algun petit tram amb aigua -fins als genolls-.


Tot preparat pel 19è Viatge de Natura!

Sortirem a les 6.30h del lloc habitual dels viatges de Natura, a la Carretera de Vilassar, al costat del Restaurant els Caçadors. Sigueu puntuals, si us plau!

Que no ens podem deixar per la sortida?

Anem a repassar que no ens podem deixar per la sortida...

Roba i calçat còmode per caminar el dissabte al matí i diumenge a la tarda. I gorra (si en voleu una de Natura en portarem per 3 €...) i crema solar... i pals per caminar si en teniu! I si no en teniu, no passa res... En Bassa, per exemple, no en portarà... i una motxileta d'esquena per portar l'aigua, el dinar...
La samarreta de Natura (si en teniu...)
L'esmorzar i dinar del dissabte, de pic-nic. Tot i que farem una parada abans d'arribar a Besseit per fer un cafè.
La càmara de fotos...
No cal sac de dormir ni tovalloles... L'Hotel està ben equipat!
Una mica de roba d'abric pels vespres.. farà 15 graus...
Jocs de cartes per si algú s'anima a fer una timba...

El 24, Nit de Natura i Sopar del 25è aniversari de Natura!

Recordeu que el 24 d'Octubre fem la Nit de Natura, amb l'entrega dels premis Natura Maresme i Natura Argentona, la presentació de la revista Fonts del Centre d'Estudis Argentonins dedicada a Natura i el video de 25Natura, i desprès, anirem a fer el Sopar del 25è Aniversari al Celler d'Argentona, tot inclós per 25 €. Si voleu venir, encara queden places: podeu fer la reserva enviant-nos un correu de reserva a naturamaresme@gmail.com, o anar  l'Agropecuària Argentona (la nostra Raquel).

Quin temps farà?

Naturalistes! Aquí teniu el link per saber el temps que farà el 4 i 5 d'octubre al Matarranya...

EL TEMPS AL MATARRANYA

Dissabte, 4 d'octubre de 2014

Sortida d'Argentona a les 6,30h del matí, de la Carretera de Vilassar, davant del Restaurant dels Caçadors. Cal ser puntuals! tenim un dia molt complert!

SENDERISME. BESSEIT-PARRISSAL-BESSEIT.
Total: 24 km. Fàcil/Mitjà. Hi haurà una activitat alternativa pels que no  fagin la caminada i la possibilitat de fer un tram amb taxi. Cal indicar-ho als organitzadors.
Cal portar roba i calçat còmode per caminar, pals de caminar -si voleu-, gorra, motxila amb el dinar i amb aigua.

Arribada a les 9.30h al poble de Besseit. Començarem la caminada, uns primers 6 km, 1,30 minuts, fins arribar a l'entrada del Parrissal.

A partir d'aquí comença un itinerari d'anada i tornada d'11 km en total, travessant passarel.les de fusta i camins vora el riu. Arribem als Estrets del Parrissal, (canó d'1,5 metres d'ample, 60 metres d'alt i 200 metres de llarg. Desnivell: 100 metres. Longitud: 5,5 km. Durada: 3h 30 minuts, anada i tornada. Hi haurà la possibilitat de fer només una part d'aquest itinerari, ja que al ser d'anada i tornada pel mateix traçat, de tornada, es recollirà els companys que estiguin pujant a un altra ritme.

Tornant a l'inici del Parrissal, dinar (cal portar-se'l), i tornada a l'autocar.

Tipus de ferm: primer asfaltat. Segon tram més llarg: terra i roca plana.
Prohibit el bany a tota la ruta.

A la tarda, visita dels pobles del Matarranya i arribada a Vallderoures per a l'allotjament a l'Hotel el Salt, i visita del poble. Desprès sopar.

Diumenge, 5 d'octubre de 2014. Pena Roja de Tastavins i les Roques de Masmut

Esmorzar a l'hotel, i a continuació ens dirigirem al punt de partida de la caminada del diumenge al matí. Activitat alternativa pels viatgers que no vulguin fer la caminada.

Visita de Pena Roja de Tastavins -si el temps ho permet- i petita caminada de 7'5 km fins a la base de les roques de Masmut. Desbivell: 256 m. Fàcil. Durada anada i Tornada: 1,5 h. Visita del museu Masmut de vida Rural.

Tots els poblets del Matarranya tenen un encant especial i Pena-roja no n’és una excepció. Enlairat damunt d’un turó, de carrers costeruts i estrets que segueixen l’orografia del terreny, té en l’església de Santa Maria el monument més important. De mitjan segle XVIII, barreja els estils renaixentista i barroc.

La història es fa palesa a les pedres dels edificis més antics de la població, com les restes del castell que coronen la Mola, de l’època en què els musulmans eren amos i senyors d’aquestes terres; l’edifici de l’Ajuntament, del segle XVI, que guarda al costat l’antiga presó en perfecte estat, o la Llotja, aixecada en el segle XVI per celebrar-hi el mercat i on a mitjan segle passat es van col·locar els safareigs per rentar-hi la roba.

Sortirem per la part alta del poble, i a mesura que comencem a caminar descobrirem un paisatge agrest format per barrancs on creixen pins, alzines i plantes aromàtiques. El nostre camí —una pista forestal en bon estat— discorre per una via pecuària utilitzada pels ramats d’ovelles per desplaçar-se.

Parets de pedra seca

Al fons del paisatge ja es dibuixa la imatge de les roques del Masmut, el nostre objectiu. Al barranc que s’obre a la nostra esquerra s’observen signes evidents de la seva utilització com a terres de conreu no fa gaires anys. Les parets de pedra seca, ara un xic esllenegades, servien per distribuir el terreny en terrasses i fer-lo més aprofitable.

Al cap d’un parell de quilòmetres arribarem en una petita zona d’esbarjo. El plafó indicador ens explica coses molt curioses sobre les aus carronyaires i molt interessants, sobretot si hi anem amb mainada. La seva tasca de neteja del medi natural, en eliminar els animals morts, evita la propagació de malalties. Sabíeu que un voltor pot arribar a menjar fins el 20% del seu pes corporal i pot passar després un parell de setmanes sense cruspir-se res més?
Les roques del Masmut són unes formaciones calcàries espectaculars

Un xic més amunt arribarem al mirador de les Roques, una plataforma de pedra on gaudir d’una magnifica vista. Un plafó ens informa de tot un seguit de qüestions sobre aquesta impressionant mola calcària de formes arrodonides on niuen voltors i arpelles, entre altres aus.

Nom bereber

Probablement el nom de Pena-roja prové del color vermellós de les roques del Masmut. El topònim 'Masmut' sembla que fa referència al poble bereber dels masmuda, que potser es va instal·lar en aquesta zona durant la dominació musulmana. Amb una altitud màxima de 1.058 metres i parets verticals de més d’un centenar de metres, pel seu interès ecològic i paisatgístic les penyes del Masmut estan catalogades com a LIC (lloc d’interès comunitari)
 

Anada al restaurant per fer el dinar de descoberta de la cuina de la comarca al Restaurant la Font del Pas de Besseit.

Tornada a Argentona i arribada sobre les 19h.

Matarranya? Parlem-ne!

El Matarranya (en castellà Matarraña i oficialment Matarraña/Matarranya) és una comarca de l'Aragó, a la província de Terol. Pren el nom del riu que la travessa. Limita amb la Terra Alta i el Montsià, a Tarragona.

Fins al 1833 el Matarranya formà part del partit o corregiment d'Alcanyís; amb la divisió provincial d'aquest any restà inclos a la província de Terol (excepte Aiguaviva de Bergantes, que fou atribuït al de Castellote, tots els altres llocs depengueren del partit judicial d'Alcanyís).
La llei de creació de la comarca és la 7/2002 del 15 d'abril de 2002.[2] Es va constituir l'1 de juny de 2002. Les competències li van ser traspassades l'1 de juliol de 2002.

Capital Vall-de-roures i Calaceit .Gentilici Matarranyenc, matarranyenca. Superfície 933 km²

Població 8.682 hab. (Argentona té 25 km²  i 11000 habitants... per comparar.... 

Una comarca que parla en català...

Viure en català en normalitat al Matarranya no és difícil. És la llengua habitual, la llengua del carrer.  Lo que ha estat més difícil,  per les consecutives polítiques de castellanització, és viure en català als àmbits formals, cults o mediàtics. Tan fa si era república, comité anarquista, feixisme o restitució monàrquica, que les coses formals i escrites al segle XX han estat en castellà. La llengua escrita, la dels llibrets de Festes o la dels bingos, si no és per folklore, s’ha fet en castellà. Evidentment, en temps dels Calatravos, al segle XVI , la llengua escrita oficial continuava sent lo català. Però el punt actual la política és tan castellanitzadora que fins i tot polítics comarcals se dirigixen oralment a la població de la comarca en castellà.Tan President de la Comarca del PAR  com l’Alcaldessa de Fondespatla del PAR  utilitzen lo castellà per a parlar a la població del Matarranya.

Per això, quan l’activitat privada d’una emissora de ràdio o d’un llibreter que inclouen lo català com una llengua normal, no podem parlar de “la normalitat del català”, sinó que ham d’accentuar l’aspecte actiu de la normalitat: la normalització del català. I d’això ha parlat TV3 al seu informatiu : de dos experiències reeixides al Matarranya d’empreses privades de la comunicació i la premsa que tenen lo català com a ferramenta de treballa habitual. Una és la Llibreria Serret, de sobres coneguda fins i tot pel seu Premi Nacional de Cultura. L’altra és una novetat comarcal: Ràdio Matarranya (directe). Que funciona en català. Locuta en català, és la llengua dels seus col·laboradors, emet la publicitat en català (fins i tot adequada a les variacions lingüístiques locals del Mesquí), i el més important, manté el català en les entrevistes que l’entrevistat entén la llengua. Una política lingüística més que ideal per a un territori com lo Matarranya. Ànims, i avant. La propera fita serà normalitzar AragónTV. No pretenem la gran fita que des d’Aragó faiguen programació en català. Només que normalitzaren a les seues pantalles la realitat de la política lingüística de les nostres comarques. Seria necessari. Però això ja sí que és faena per a un altre apunt… o faena per a més…

A l'Aragó els polítics també intenten cambiar la realitat 

(article de la Vanguardia). Las Cortes de Aragón han aprobado con los votos de PP y PAR la nueva ley de lenguas de esta comunidad que pasa a llamarse lengua aragonesa propia del área oriental (lapao) al catalán que se habla en la Franja de Ponent, de la misma manera que el aragonés le da el nombre de lengua aragonesa propia de las áreas pirenaica y prepirenaica (lapapyp). Entre otros efectos, la normativa prevé la creación de la Academia Aragonesa de la Lengua, que determinará los topónimos y nombres oficiales de la comunidad, y reconoce el derecho a recibir la enseñanza de las lenguas propias en sus zonas de uso históricamente predominante, pero dicta que el aprendizaje será voluntario, y que se garantizará mediante "una oferta adecuada" en los centros educativos.

El parlamento aragonés ha dado el visto bueno al Dictamen elaborado por la Comisión de Educación, Universidad, Cultura y Deportes del Gobierno de Aragón sobre el Proyecto de ley de uso, protección y promoción de las lenguas y modalidades lingüísticas propias de Aragón. La nueva ley de lenguas aragonesa, que una vez en vigor pasará a sustituir la aprobada en 2009 durante el gobierno del PSOE y que reconocía la existencia de población catalanohablante en la Franja, ha recibido en este caso los votos favorables del PP y del Partido Aragonés (PAR) y el rechazo del resto de grupos de la cámara, PSOE, Izquierda Unida (IU) y Chunta Aragonesista (CHA), que han visto como la mayoría en la cámara de PP y PAR tumbaba todas sus enmiendas al texto justificándolo por el elevado coste que supondrían llevarlas a cabo.

Con la aprobación de esta normativa, el gobierno aragonés del PP da cumplimiento a su compromiso electoral de sustituir la ley de lenguas aprobada en la anterior legislatura. El PP ha defendido durante el pleno que la nueva ley de lenguas busca "proteger y obligar la administración las lenguas y modalidades lingüísticas" que, según el PP sólo usan un 5% de la población, porque las foráneas ya tienen sus propios organismos ", según ha defendido la popular María José Ferrando. También ha dicho que la nueva normativa lingüística de la comunidad" quiere evitar imposiciones ", así como evitar un" despilfarro "económico que supondría atender las enmiendas de PSOE, CHA e IU y, también , "frenar los anhelos expansionistas de ERC".

Por su parte, María Herrero, del PAR, ha defendido que la ley "es buena para Aragón" y que "es sumamente respetuosa con las diferentes realidades lingüísticas de Aragón". Así, ha remarcado que "no va en contra nadie, ni del catalán, ni del valenciano ni del mallorquín" y se preguntó porque llama valenciano a la lengua que se habla en el País Valenciano. "No queremos imponer nada a otras comunidades", manifestó, pidiendo "el mismo respeto desde fuera y dentro de la comunidad", tras la polémica pública que se ha generado en los últimos días sobre el tema, que ha calificado " de irresponsabilidad ". Herrero ha querido dejar claro que "la ley no habla de lapao ni lapapyp como en España no se habla de LE" si no de "lengua aragonesa propia del área oriental" y de "lengua aragonesa propia de las áreas pirenaica y prepirenaica ".

Uno de los puntos de la ley que ha generado más controversia es la denominación de lapao que la normativa pasa a dar a la lengua catalana que se habla en esta comunidad, de la misma manera que Lapapyp al aragonés, que ha recibido muchas críticas los grupos de la oposición ante este "insulto a la inteligencia de los aragoneses y al mayor ridículo" que ha puesto la comunidad dos días como trending topic en las redes sociales, según ha remarcado María Teresa Pérez del PSOE, quien también ha denunciado la falta de rigor científico y académico de la ley, aspectos en los que también han coincidido CHA e IU.

En representación de la CHA, Nieves Ibeas, que ha iniciado su intervención en catalán y aragonés, calificó la jornada como "día triste" para Aragón y ha denunciado que la ley "vulnera los derechos de los hablantes del catalán y del aragonés "en esta comunidad y ha advertido de que el aragonés sin protección" morirá "ya que si no es el gobierno de Aragón quien vela por su supervivencia" nadie lo hará ". Adolfo Barreda, de IU, ha advertido que la ley de lenguas "convierte en clandestinas realidades lingüísticas de Aragón" como son el catalán y el aragonés aunque aseguró que la gente las seguirá hablando gracias al trabajo que llevan a cabo entidades e instituciones del territorio.